Aila.org

I vaig a veure una societat protectora d’animals…. Desplaçament interurbà que dura gairebé 2 hores…. Tot és lluuuuuunyyyyy a sao paulo… graaaaannnn….. una gran merda. Visiteu-la per només saber on no anar a viure…. I ningú sap res i els propis veïns que viuen a 100 metres dels llocs que busquen no saben res .. no saben res. I al final trobo l’associació. Aila.org fundada per una americana boja suposo, vella, que va quedar cor presa fa anys pels pobrets animalons brasilers... i aila esta prop de PARAISOPOLIS!!! La segona favela més gran del brasil amb unes 200000 ànimes, la meitat en pena visquen allí. No hi caminaria mai sol.... potser amb locasl i ara organitzen tours per turistes com qui anava ala bastilla en època dels lluïsos a vejure bojos encadenats els diumenges. Totes les faveles tenen noms acabats en ..polis i ara s’han de dir “comunidades de.....”

A l’associació em reben dos senyores grasses i blanques i 10 gossos que viuen a dins del pis... i se m’enfilen i m’atabalen i les dones mostrant el seu etern amor als animals no els diuen res i un em mossega i li foto cossa!!! I la dona em mira amb uns ulls oberts com taronges!!! Boca oberta ! i és que no s’ho creu.. un veterinari europeu , a dins la protectora... li fot cosa al seu gos???? Aaaaaaa..... i el clima està tens i elles xerren i no saben de què i jo escolto i no sé què escolto pq penso amb la coça que li he fotut al gos ( no li he fet gens de mal) i penso que si la gorda del davant em mossegues també li fotria a ella la coça...

Siurt el tema en conversa i em justifico que ha sigut una reacció.. un reflex a la mossegada... i elles es van assossegant.... i xerra tan alt ! com si jo estés a 10 metres.. i mou els ulls dibuixant arcs pel sostre.... se sent madre teresa de calcuta en una causa perduda... i em diue que no li agraden els nens i em diu que és vegetariana... com si jo fos sant Pere redemptor.... m’explica tot lo bones que són.... i és que està to-tal-ment desquiciada ... com la majoria de dones que es dediquen a fer això.... és una dona universal.. de mitjana edat ..normalment amb males experiències amb humans (homes) algun dia també escriuré sobre el tema.....

Total, que marxo després de conèixer un veterinari que ha fet 40000 operacions en sa vida... i demano al xòfer que em porta a l’estació de bus que creuem la Favela!! Què gran... quanta vida hi ha a la favela.... l’home que em porta, en Paulo, 55 anys, fuma molt, és nicotinicament ràpid, és educat, és senzill... fills de toledans ateus. El seu pare va lluitar a la segona guerra mundial al costat d’Anglaterra.... Té un sentit comú i tarannà que l’hauria de portar a dirigir la ong .... molt millor que les 4 tarades que hi havia.... Adéu pauolo.

I als hostels hi ha dos tipus de persones... Els que no saben què fer i els que tenen sominis.. dos subconjunts que es creuen.... i prenc Snap Shots de cada personatge... retalls de vides... interessant... tothom repeteix la seva història personal .... a cada nova coneixènça i va adaptant el discurs.. resumint-lo a lo essencial... Jo també.