Bueno..bueno bueno… Brasilia.. la deixo.

Brasilia pot ser famosa per la seva arquitectura i urbanisme però per mi serà famosa per la seva profusa casta funcionarial que amb el seu sou desorbitat en proporció a la resta de mortals que inclou dones de fer feina, venedors de cocos, conductors de vehicles i currantes en general... etc... Per a mi Brasilia serà la ciutat de l’ortodòncia. Els Brasilenses paguen 40 euros al mes per lluir dents perfectes.. grans i petits.... rics i no tant rics... sabates de talons ungles pintades i ortodòncia... són irrenunciables.

Càmeres d velocitat per tot arreu .. espero que no m’arribin les multes de creuar ponts...

El menjar... potser com ab ans de l’euro al nostre païs.

Deixo Brasilia, vaig al mato grosso. On viu en Pere Casal Daliga. Només arribar ja s’ensuma natura. Un Bec volador, Tucan, passa fregant l’autocar. A l’estació de bus fejoà+ arròs+tomaquet= 1,6 euros. Un home amb calçotets per fora ( estil adolescent de guais) passa de genolls per l’estació, descalç, té els peus girats, és un esguerrat mudat que es desplaça a 4 grapes però evidentment és un recurs que no fa servir sempre?

Ens acull el contacte, Uuuuu.... un exdiputat al parlament de Brasil, lider laborista?, advocat de treballadors. Si no era ex-diputat almenys uns vegada s’hi va presentar.. que hi ha les enganxines de propaganda electoral per casa.

I només arribar ens inunden els frutis tropicals... i sucs tropicals (amb massa sucre) i formiguers sobre els arbres amb autopistes tubulars de fang que cominiquen terra amb formiguer volador. Un camaleó grooooosssss i blau d’alt d’un arbre, un parell de llagardaixos també rabassuts. No hem vist les altres feres que viuen al jardí..

Quina calor, Quina gosseria.

Els països càlids tenen en comú: pollastres camallargs espigats, pura selecció natural. Correcaminos esquivagossos, astruços miniatura...

Sucre, a tot arreu, a dins del cafè , al pa, als sucs, sucre a la llet condensada, sucre amb sucre..

cuques varies a la cuina... les grans que es lluiten , les patites que formen part de la decoració

escombraries enfilades en un peu amb cistella al capdamunt .. per evitar ser menjada.

diarrea,

xancletes

humitat de pell,

a poc a poc

normes de trànsit que es resumeixen amb: quien passa ... passa

més sucre

música peculiar